núm. 2,   juliol de 2005

La Barretina Electrònica, 

butlletí electrònic de la Colla del Drac del Poble Nou.

18 de maig de 2005,

20è aniversari de L'Estarrufat, El Drac del Poble Nou.

Coses de fa vint anys... ( 2 )

Apunts per una història de la Colla del Drac del Poble Nou

Un drac fet a casa

Quan vam afrontar realment les feines de construcció del drac vam haver de tocar de peus a terra: no sabíem com treballar grans peces de resina de poliester, havíem de fer una figura que no fos excessivament pesant, disposàvem de pocs recursos... Fou així que amb tècniques més pròpies d'un grup d'esplai que d'un constructor professional d'imatgeria, vam començar a modelar la figura que ara coneixem com l'Estarrufat. D'aquell plantejament inicial només en van quedar dos trets: un el material en que estaria construït, la fibra de vidre amb resina de poliester i l'altre, que portaria una cresta de cabells de plàstic de colors, potser no era gaire però, n'hi havia prou per imprimir-li caràcter. Era principis de novembre i començava a fer molt de fred...

La construcció es va iniciar i es va acabar al magatzem del número 10 del desaparegut carrer de l'Arenal de Llevant.

L'Estructura bàsica que donava forma a tot el cos es va modelar amb tela de galliner sobre un petit bastiment de fusta. Un cop donades les formes principals es va recobrir de paper de diari encolat i damunt s'hi va aplicar la fibra de vidre amb resina de poliester. Aturem-nos un moment i aprofitem per explicar en aquest punt el perquè d'un tret molt específic de l'Estarrufat. Si us hi heu fixat els dos costats del cos no són ni de bon tros iguals, un està alçat i l'altre arrodonit. Això és degut que érem tres o quatre persones treballant alhora en la mateixa figura i que per la situació de la il·luminació una part del taulell de treball quedava casi a les fosques, en resum que anàvem fent cada ú a la seva a partir d'una idea inicial però que segons la zona i segons les mans aquesta es va materialitzar amb diferents matisos... així vam modelar el cos i el coll del Drac. Encara ara, s'hi us fiqueu sota el drac podreu veure que tot l'interior està recoberta de paper de diari ( crec que hi ha algun full del "Diari de Barcelona"... )

El cap del drac es va modelar en fang. Per separat, en dues peces: la part superior i la part inferior. Es tractava de fer un motlle en positiu de la futura peça de fibra de vidre. O sigui, un cop acabada la figura aplicaríem damunt del fang una capa de fibra de vidre i resina de poliester.

Collons quin fred ! ( sic )

Potser va ser que vam arreplegar una onada de fred siberià, o de ves a saber d'on... el cas és que per treballar el fang anàvem sucant les mans en una galleda amb aigua calenta que la Rosa anava a omplir a casa de la família Ollé – Garcia, que era qui cedia el magatzem per a construir-hi el drac. Les peces de fang que deixàvem embolicades en draps humits per poder seguir-les treballant es gelaven d'un dia per l'altre i s'hi feien unes fondes clivelles que esberlaven la peça i per tant calia tornar a començar.

Incendi a la cuina dels Ollé

Com ja he dit, per fer el cap del drac es van modelar unes peces de fang on damunt pensàvem aplicar-hi la capa de fibra de vidre amb resina. Es deixava assecar la gran peça de fang, es pintava amb cera verge calenta, barrejada amb aiguarràs i es deixava refredar. Un cop aquest recobriment era fred i sec servia de tapaporos i hi aplicàvem la fibra de vidre i la resina. La cera amb aiguarràs la barrejàvem i l'escalfàvem en un pot sense nanses, a la cuina de la casa de la família Ollé – Garcia. Era l'Eva qui anava i venia amb el pot de la cuina al magatzem i del magatzem a la cuina, carrer de l'Arenal de Llevant amunt i avall. Fou en una d'aquestes sessions d'escalfada-de-pot-a-la-cuina que al voler agafar el pot se li va abocar una mica de la barreja als fogons i es va encendre tot plegat amb una fumera negre i espessa de mil dimonis, tan negre i tan espessa que es va haver de pintar la cuina. ( santa paciència la de la Pilar )

Sembla com si fos ahir, i han passat vint anys ! però, que són vint anys per un drac, que en viu milers ? res, tot just acabem de començar...

Aviat en seguirem parlant.

El net de ca l'Alà.

juny de 2005