núm. 3,   juliol de 2005

La Barretina Electrònica, 

butlletí electrònic de la Colla del Drac del Poble Nou.

18 de maig de 2005,

20è aniversari de L'Estarrufat, El Drac del Poble Nou.

Coses de fa vint anys... ( 3 )

Apunts per una història de la Colla del Drac del Poble Nou

Si teniu FOTOGRAFIES del Drac o de la resta de figures de la Colla del Drac, si us plau, feu-nos-les arribar a infodrac@dracpoblenou.org

Porta del local de la Colla del Drac al carrer de l'Arenal de Llevant, 10.

Per on sortirà el drac ?

El drac anava prenent forma. Ja teníem les dues peces principals: el cap i el cos. va ser llavors que ens vam adonar que ni tan sols la peça central del cos no sortia per la porta del magatzem. Per tant si soldàvem les dues peces i hi afegíem la cua caldria treure la figura pel sostre. Va ser així que ens vam decidir per fer un drac desmuntable.

Primer de tot, es van reduir les dimensions de la peça central del cos; se li va escurçar el coll, també se li van treure uns 80 cm de la part de sota del cos que van ser substituïts per unes faldilles de roba pintada. Després vam enginyar la manera de muntar i desmuntar el drac cada cop que hi hagués una actuació. Se li va fer l'estructura interior de tub de ferro quadrat, així permetia ensamblar el cap i collar-lo amb quatre cargols a l'estructura del cos.

Vam renunciar a fer-li una cua rígida de fibra de vidre com la resta del cos i va ser substituïda per una estructura de tres barnilles unides per l'extrem i fixades a l'estructura central en tres punts: dreta, esquerra i a dalt, al centre, fent d'espinada. Aquesta estructura donava forma a una peça de roba pintada que acabava la part posterior del cos i que duia enganxades les crestes de l'esquena que eren la continuació de les de la part de fibra de vidre.

La figura resultant era un drac amb el cap desmuntable, amb una faldilla de roba pintada subjectada per ganxets a la part del cos de fibra de vidre i una cua també de roba que venia a ser com una "tipi" del indis americans tombada. Bé la peça era original, i sortia per la porta, justet però, sortia.

Si res li escau fot-li blau !, o rosa, o vermell...

Un cop vam tenir la figura acabada es va plantejar una discussió inevitable i no resolta d'antuvi: de quin color seria el drac ?

Per comprendre la transcendència d'aquestes discussions cal explicar en quin ambient i de quina cultura organitzativa procedíem el conjunt de persones que estàvem engegant la Colla del Drac. El funcionament de la Colla havia de ser necessàriament assambleari, qualsevol símptoma de uniformització era rebut com una imposició inacceptable...

Ja havia arribat el bon temps, potser érem a principis d'abril. En aquell moment la Colla del Drac la formàvem unes dotze persones i totes teníem alguna cosa a dir sobre com s'havia de pintar el drac. Algunes de les combinacions que haurien causat sensació hagués estat una de defensada aferrissadament per en Rafel, no pas en solitari, que proposava que fos tot el cos de color rosa i les crestes verdes, en un to fastuc. hi havia qui deia que potser negre. Aquesta discussió anava aparellada amb una altra de prou important: com serien els vestits?, de quins colors, quins motius hi figurarien?, com es confeccionarien?... Reunits en assemblea, feia una bona estona que discutíem i no avançàvem ni un pam de totes maneres algunes idees s'anaven imposant: el drac no seria ni verd ni negre, les idees que incloïen el color vermell apareixien insistentment... I aquí entre en acció en Jordi. En Jordi no es considerava membre de la Colla ja que no pensava prendre part en les actuacions, ni participava de la dinàmica de reunions del grup però sempre era present, i quan calia donava un cop de ma. Va ser en Jordi, que s'havia mantingut al marge de la llarga discussió, que sense encomanar-se a ningú se'n va anar cap al magatzem i va començar a pintar el cos del Drac de color vermell lluent la discussió va centrar-se llavors en com acabàvem allò que ja havia estat començat i com ho podríem fer perquè tothom que havia dit la seva en sortís mínimament satisfet. Però, es va aclarir el dubte: el Drac seria vermell.

Sembla com si fos ahir, i han passat vint anys ! però, que són vint anys per un drac, que en viu milers ? res, tot just acabem de començar...

Aviat en seguirem parlant.

El net de ca l'Alà.

juliol de 2005